Pel juliol, però, vam saber que finalment que tant en Josep, com la Carme, com jo havíem estat admesos - altres corredors s'havien donat de baixa. Després d'uns mesos de preparació arribem al dia amb cert respecte per la distància. A més en un dels entrenament la Carme va patir un torçada al turmell i caldrà anar amb compte i embenar-lo a cada avituallament.
Sortim a les 17.34h. Comencem caminant i al Pla de la Calma alternem el caminar amb el trotar amb compte. Baixant a Aiguafreda correm amb prudència aprofitant el terreny favorable. Després comencen unes pujades importants mentre es va fent de nit. Comencem a córrer amb frontal; no hi ha dubtes pel que fa al camí a seguir. Durant tota l'estona hi ha molta gent - es impressionant mirar enrere de vegades i veure una gran filera de frontals que van seguint.
Anem parant als avituallaments i seguint la ruta fins a Sant Llorenç Savall. Tot seguit trobem una altra pujada inacabable camí de Matadepera. Allà veiem que arribarem més tard del que havíem previst (esperàvem poder trotar més en algunes zones). El camí cap a Vacarisses es fa una mica llarg, de totes maneres l'objectiu ja és més a prop. Arribem a Monistrol i ja només queda la pujada final a Monsterrat. És dura i els quilòmetres pesen.
Finalment acabem el recorregut en 19h i 38min. A dalt ens espera la família i força cansats emprenem el camí de casa.
Aquesta és la ruta Matagalls Montserrat
Cal dir que per afrontar la cursa i acabar-la amb bones sensacions em van ser molt útils els consells d'en Joan Clofent - un gran muntanyenc que ja ha fet la cursa 22 vegades (i a més amb uns temps molt bons).
